Cap a una sostenibilitat lingüística

En aquest lúcid i original assaig -que va meréixer ex aequo el premi IDEES d'Assaig Breu en l'edició del 2004-, Albert Bastardas aplica el concepte de sostenibilitat a la sociolingüística, i contribueix a crear un marc de reflexió sobre l'aplicació d'un model de desenvolupament harmónic de les llengües que superi les visions reduccionistes de la diversitat. Es tracta, doncs, d'una aproximació humanista i no instrumental o 'economicista' de les relacions entre comunitats lingüístiques a fi i efecte de revertir la tendéncia d'expansió i dominació que fins ara ha regit la gestió de la diversitat lingüística. Aquesta filosofia sostenibilista també postula  un nou paradigma moral que propugna la defensa i la vertebració dels valors socials compartits mitjanÇant la formació d'una nova consciéncia i d'una nova ética col·lectives. Des del punt de vista sociolingüístic, aixó implica explorar una nova via que permeti el desenvolupament de la diversitat lingüística humana per sobre de l'expansió glotofágica de les grans llengües, i acabar amb les relacions de dominació i subordinació que es donen en les relacions entre grups lingüístics distints. Els beneficis personals i grupals de  la sostenibilitat dels grups lingüístics -més autoestima, més autoimatge positiva del grup, etc.- són importants per a la felicitat de les persones, atés que la preservació de la diversitat lingüística i el manteniment de les identitats col·lectives poden contribuir de manera decisiva a posar fi a la pobresa i anomia a qué porta la desorganització de l'ecosistema tradicional de subsisténcia, i de conservació dels sabers populars que cada cultura ha produït. Albert Bastardas i Boada (Vilafranca del Penedés, 1951) Es actualment catedrátic al Departament de Lingüística General de la Universitat de Barcelona, i director del CUSC ( Centre Universitari de Sociolingüística i Comunicació). Llicenciat en Filologia Catalana, marxá posteriorment a ampliar estudis a la Universitat d'Indiana, als Estats Units, i al Canadá, on obtingué el seu doctorat per la Université Laval (Quebec). Ha estat també investigador visitant a les universitats de Califórnia (Estats Units), i d'Alberta, Victoria, 'Simon Fraser', i York (Canadá). Es membre del Grup Catalá de Sociolingüística i dels consells de redacció de les revistes Treballs de Sociolingüística Catalana, Revista de Llengua i Dret, Diverscité Langues i Language & Ecology. D'entre les seves publicacions poden destacar-se Llengua i immigració. La segona generació immigrant a la Catalunya no metropolitana (1986), Sociolingüística i llengua catalana  (1988) com a editor juntament amb J. Soler, Fer el Futur. Sociolingüística, planificació i normalització del catalá (1991), Ecologia de les llengües. Medi, contactes i dinámica sociolingüística (1996), i Diversitats. Llengües, espécies i ecologies (2004), com a editor.